Toca comprar. Toca gastar. Toca menjar. Toca la loteria, però de molt lluny. Toca embolicar. Toca se m'ha acabat el celo. Toca trucar. Toca felicitar. Toca ser feliç. Toca ser hipòcrita. Toca estimar. Toca deixar-se estimar. Toca recordar. Toquen escudella, carn d'olla i turrons. Toca passar fred. Toca tenir il·lusió. Toca fer el pessebre. Toca anar a veure els pastorets. Toca fer cagar el tió. Toca decorar un avet de plàstic. Toca penjar un homenet de vermell al balcó. Toquen les nadales. Toquen les llums. Toca anar la missa del gall. Toca mata el gall i toca donar-li un tall a la tia Pepa.
Toca escriure al blog al cap de molt de temps.
Per Nadal, toca el que toca... us agradi o no...
Bon Nadal.
Foto: muntatge robat al meu pare... cap dels que apareixe'n m'ha donat el seu conscentiment... Però tot queda en familia.
2 comentaris:
És temps de ressaques (vull dir que també "toquen") i de mirar al teu voltant.
Tens raó... ¿Què seria d'aquestes festes sense els dinars de familia en plena ressaca?
La versió catalana de la tortura xina: Ressaca + Escudella + Carn d'olla + Turrons + Nadales en familia.
Ànims que ja han passat dos dies i us en queden 4 per agafar forces per cap d'any...
Publica un comentari a l'entrada